Plou i el cel és tan negre i tu ets tan lluny. Som sota l’ombra d’un adéu, l’ombra feixuga ...d’un adéu Diu que ens ha d’anar bé als dos, però també diu que els núvols no han de canviar de color. Això és un diluvi. No para de ploure. Plou sobre aquesta teulada sobre arbres i valls i pobles, sobre carrers, fanals i cotxes i a la finestra del teu pis també cau l’ombra feixuga, l’ombra feixuga ...d’un adéu d’un adéu. De sobte es fa el silenci i amaina la tempesta i no sé que és pitjor si la caiguda o el vertigen d’una miserable gota sobre el fang del meu jardí. L'Ombra feixuga de Mishima